UNA MICA D'HISTÒRIA
L'Ecoxarxa d'Osona (Xarxa d'Intercanvi d'Osona en els seus inicis), neix de la inquietud, de cada cop més persones, davant el món que ens envolta i la seva economia asfixiant i insolidària.
Un bon dia de setembre de l'any 2009 vam iniciar les bases del moviment del Decreixement a Osona. D'aquella trobada en va sortir unes jornades, on vam participar una cinquantena de persones, per fer propostes a l'entorn del Decreixement. De les jornades, celebrades l'octubre del mateix any, en va resultar, entre altres, el que avui us presentem: L'Ecoxarxa d'Osona.
Un bon dia de setembre de l'any 2009 vam iniciar les bases del moviment del Decreixement a Osona. D'aquella trobada en va sortir unes jornades, on vam participar una cinquantena de persones, per fer propostes a l'entorn del Decreixement. De les jornades, celebrades l'octubre del mateix any, en va resultar, entre altres, el que avui us presentem: L'Ecoxarxa d'Osona.
L'intercanvi va ser la primera necessitat en les relacions entre diferents pobles i cultures a la història antiga, i va ajudar molt a l'enriquiment de cultures diferents. Des de sempre ha existit l'intercanvi. És més, el sistema actual és un intercanvi que utilitza el diner com a única via perquè aquest es doni; però aquest sistema actual del diner no ha assegurat un bon funcionament de l'economia, i va agreujant cada cop més les diferències entre els que més tenen i els que menys. És per això que en les societats d'avui en dia estan proliferant, cada cop més i arreu del món, economies alternatives i xarxes d'intercanvi en les que la prioritat és l'intercanvi i la cooperació, i on la moneda només és un mitjà perquè l'intercanvi es produeixi.
Ja a l'Alemanya de mitjans del 1920, van aparèixer les primeres propostes d'economies alternatives al diner. Durant la guerra civil espanyola, en l'últim any del costat republicà es va utilitzar el bescanvi, a través de diferents maneres, en les relacions entre la gent, arribant fins i tot a millorar l'eficàcia i la producció de molts sectors de l'economia.
A l'Argentina, així com en altres països de Centre i Sud-Amèrica, quan va caure la moneda (el peso) van sorgir moltes d'aquestes xarxes fins a arribar a ser més de 500.000 persones intercanviant per diferents zones del país. Algunes xarxes d'intercanvi de l'Argentina arriben avui als 20 anys d'existència. I a Veneçuela, el sistema de les xarxes d'intercanvi s'està promocionant des del govern mateix, animant a la gent a que creïn aquesta classe d'iniciatives.