dimecres, 21 de juliol de 2010

CRISI GLOBAL - CRISI TOTAL

Sembla que definitivament, ja em entrat en una crisi que no es solament econòmica,
sinó que toca tots els àmbits, polític, laboral, familiar, cultural i personal. Ja fa més de quaranta anys que Bob Dylan cantava “ els temps estan canviant”, ara en el 2010 ja no tenim a on agafant-se.
Els vells valors que es van mantenir durant segles, van caure víctimes de la seva pròpia inconsistència, el fanatisme, l'autoritarisme, la imposició de normes, vells valors morals, personals, ètics i socials ja son definitivament enterrats.  


En aquests últims 40 anys occident a omplert aquest vuit amb el triomf de la racionalitat, l'empirisme, la competitivitat, l'hedonisme i tots els valors materials. 


I ara a les portes del futur segle XXI, sembla que un altre cop tot s'enfonsa en un mar de fang.
Com a terapeuta tracto a molta gent diferent i amb trobo a alguns pacients de Vic, Osona i Barcelona, que em comentant sense demanar-lis jo res, que fins fa poc eren enemics aferrissats contra tot lo transcendent, religiós, místic, màgic i alternatiu, però que en els últims anys estan descobrint i experimentant la autenticitat, la profunditat i la bellesa, de la natura, la música, llibres interessants de una nova consciencia espiritual que no esta subjecta a normes, criteris, polítiques, religions ni ideologies.


Una nova consciencia que neix del coneixement sincer i valent de lo autentic que queda de nosaltres mateixos i de la atenta mirada amorosa i compassiva vers tots els éssers que ens envolten. Sembla que aquesta nova consciencia s'esta escampant com una taca d'oli.
Una nova manera de tract-anse a nosaltres mateixos, assolin el comandament de la nostra vida amb valentia i sinceritat, conec-tan amb lo més essencial de nosaltres i expulsant totes les teranyines, prejudicis, vells criteris i enganys que ens condicionen del passat, present i futur.
Assolin la responsabilitat del nostra cos, alimentació, salud i descobrint quin es el propòsit de la nostra vida, quin sentit te el nostra treball i de quina manera podem imaginar un mon mes just i lluminós. Fa cinquanta anys d'això en deien la utopia,
ara estem en una cruïlla i no podem tirar enrere.

Son temes massa importants per deixar-los al caprici de polítics i uns pocs poderosos
que ja veiem quins interessos defensant.
En comtes de lamentar-nos, posem fil a l'agulla i comencem a dibuixar com volem que siguin les escoles, el comerç just, el treball just, una agricultura neta, autòctona i respectuosa amb el medi ambient, com volem que sigui la nostra salut i com volem distribuir la nostra riquesa, els nostres impostos i els nostres deutes.

Un nou mon es possible, potser el gran canvi que ens queda pendent com a humanitat
es el desenvolupament d'aquesta nova consciencia per poder demanar i exigir als nostres gestors quin model de vida volem per poder finalment ser mereixedors del nom de “éssers humans”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada