diumenge, 18 d’abril de 2010

Altres Xarxes d'Intercanvi

Els SEL (Système d'échange local) francesos.


Aquesta xarxa francesa amb més de 300 grups repartits per tot el país i més de 15 anys des que varen començar, em va semblar prou gran i interessant com per fer-li una ullada amb calma. Us adjunto un resum dels punts més significatius, algunes conclusions que he tret, i la traducció (en cursiva) d'allò que m'ha semblat més interessant.

Les dues Xarxes tenen un ideari semblant:

Xarxa d'Osona:

  • La xarxa facilita les relacions entre persones basades en la confiança i el suport mutu i ens ajuda a adonar-nos del que sabem i podem fer.
  • La xarxa potencia l'economia local i la proximitat i la satisfacció de necessitats o desitjos al marge del sistema de mercat.
  • El valor del treball no el determina un sistema econòmic global i fora del nostre control.

Els SEL diuen pràcticament el mateix i a més expressen la voluntat de:

  • Donar vida a valors solidaris fonamentats en el diàleg, la confiança, la convivència , el vincle social i la reciprocitat dintre del grup.

  • Funcionar de manera democràtica i participativa mitjançant estructures transparents i autogestionades, totalment independent dels partits polítics i dels moviments religiosos o ideològicament exclusius.

  • Actuar en el respecte dels equilibris naturals i, alhora, afavorir el “creixement” dels participants respectant el ritme personal de cada un.

  • I finalment fan èmfasi en: Cada SEL és autònom i es compromet a respectar els altres SEL i la riquesa de les seves diferències.


Els SEL tenen un “Manual d'utilització molt complert”. 62 fulls que recullen el seu funcionament, solucions a problemes que han tingut, consells, etc. Al llarg del Manual es poden distingir 3 grans eixos: 1.- Adequar les pràctiques a l'ideari; 2.- Evitar problemes legals; i 3.-Minimitzar el risc de reproduir tics del sistema actual. (No sé si heu llegit “Rebel·lió a la granja” de G. Orwell. Una genial i radical metàfora dels “dimonis” de la naturalesa humana i de com tendeix a repetir els esquemes que té gravats, assimilats i interioritzats des de la infància, tot i pensant que està fent el contrari.) Faig un petit resum i marco amb un (!) aquells punts que entenc que per un motiu o altre apunten cap a aquest tercer eix. Excepte per aquesta marca, el que segueix intenta ser un resum fidel del seu Manual:

  • Consideren que per iniciar un grup SEL n'hi ha prou amb 4 o 5 persones, però s'ha de superar ràpidament la “massa crítica” que estimen en un mínim de 20 persones.

  • Han tingut algun problema legal i algun judici que han guanyat. Per això una bona part del manual està dirigit a evitar que això torni a passar i donen directrius sobre els tipus d'associació, els estatuts, reglament intern, etc. Els treballs que es fan als intercanvis no es poden considerar “negres” perquè són ajudes entre adherits, amb la finalitat de donar “cops de mà” puntuals, no repetitius i de curta durada. Etcètera.

  • Hi ha una quota molt mínima que cada membre dels SEL ha de pagar en € per l'assegurança de responsabilitat civil, i altres despeses inevitables.

  • (!) Prevalen allò LOCAL i no sembla que facin gaires intercanvis entre SELs diferents, excepte intercanvis d'habitatge per vacances i similars. Tot i que constaten que amb el temps aquesta pràctica s'ha anat estenent, encara és motiu de controvèrsia, ja que allò “local” és des de l'origen un dels pilars del sistema SEL.

  • (!) No fan servir Internet massivament. Consideren que no és convenient que els mitjans electrònics substitueixin les trobades “físiques” o deixin de banda qui no en té accés. Consideren essencials les fires d'intercanvi i la vida social perquè un SEL sigui dinàmic.

  • La “moneda” no és la mateixa per tots els SEL, però sempre està basada en el temps. Donen molta importància al fet que tot treball s'ha de considerar d'igual valor. (Tot i que res s'oposa al fet que dues persones puguin acordar una “revalorització” d'un dels objectes de l'intercanvi, però s'han de donar les mateixes oportunitats a ciutadans proveïts de mitjans i formacions diferents.)

  • (!) Limiten l'acumulació de “moneda” tant en positiu com en negatiu a l'equivalent a unes 50 hores. Permeten començar amb 0, i fins i tot estimulen a perdre la por d'estar en deute (amb el límit esmentat).

  • Desencoratgen les donacions dintre dels SEL: Es perd la memòria de l'intercanvi i si es generalitza, el SEL es converteix en un grup d'amics i tendeix a tancar-se a nouvinguts.

  • (!) Donen molta importància a una comptabilitat acurada. Pot ser centralitzada o no, però amb les 3 diferents opcions de sistemes de registre dels intercanvis aconsegueixen fer-la força “transparent”. També sembla molt poc informatitzada.

  • Cada membre del SEL té un número de compte que se li conserva encara que abandoni el grup. Si torna tindrà el mateix número que tenia. En el butlletí d'ofertes no posen el nom de l'oferent; en lloc seu posen el núm. de compte. D'aquesta manera poden fer difusions molt extenses en fires, etc. El full amb els noms i adreces queda restringit als membres del SEL i no pot sortir d'aquest àmbit.

  • Per coordinar-se entre totes les SEL escampades per França varen crear una associació: “SEL'idaire”. (!) Però no sembla que els interessi donar-li gaires “prerrogatives”. Les seves funcions són:

  • Ajudar a crear noves SEL

  • Proporcionar documentació, respostes a qüestions...

  • Organitzar les assemblees i fires anuals de totes les SEL del país.

  • Assegurança de responsabilitat col·lectiva perquè sigui més econòmica.


Finalment no em puc estar de traduir l'última part del 3er punt de l'epíleg que titulen:

PER QUÈ APUNTAR-SE A UN SEL”

  1. Per qüestions pràctiques: ..................

  2. Sortir de la solitud: ..........................

  3. Canviar la societat: .......................... ......així doncs, una associació com el SEL pot afavorir l'aprenentatge de la democràcia participativa i constituir juntament amb d'altres associacions similars, un contra-poder polític sense el qual serà impossible superar la mundialització especulativa que arruïna tots els països i amenaça la terra. Aquesta democràcia participativa i contínua ens exigeix a tots un llarg i dur aprenentatge. No hi ha d'altres possibilitats d'aconseguir-ho que no sigui gràcies a la voluntat de cada un per lluitar contra els dimonis de l'individualisme, de les ànsies de poder i d'imposar la seva opinió o, al contrari, cedir a la mandra, la indiferència, la passivitat. Aquell que només vegi en el SEL la possibilitat de trobar un llauner pot ben ser que descobreixi una altra cosa: particularment que alhora que millora, fa millorar el grup i així tota la societat.


Espero que us hagi estat d'utilitat.

C.Castejón (Correcció de l'Anna); febrer 2010

Web dels SEL:

http://selidaire.org/spip/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada